De vegades moren homes dignes, persones que tenien en ells mateixos la dignitat dels roures i les oliveres. Homes que quan falten sembla que deixin el paisatge erm. I sabem que el paisatge tornarà a florir, que altra gent que vindrà seran considerats pels seus contemporanis com roures o oliveres. Però ens queda l’admiració i l’homenatge.
Una orquestra de concert pot tenir fins vuitanta músics. I necessita un director que els posi d’acord. Per això l’home que mira té seriosos dubtes sobre el concert econòmic. Vivim en un país desconcertat i en política no trobariem ni vuitanta músics, ni vuit. Sobre el director més val no parlar-ne: al carrer li diuen Atur Mas i el seu encert gloriós més conegut va ser retallar l’Estatut d’acord amb Zapatero (i contra l’acord del Parlament de Catalunya), el 22 de gener de 2006.
Què passaria si demà Madrid acceptés el concert econòmic per a Catalunya: ras i curt, que els governants catalans es posarien a tremolar. No estan a l’altura, simplement. Per moure alguna tia maria el concert ja va bé, però fins i tot la vice Ortega (gran psicòloga!) sap que la demanda no té recorregut. El govern de Catalunya no creu en Catalunya, així de bèsties són les coses. I tampoc no creuen en ells mateixos.
De l’oposició ara no cal ni parlar-ne. Esquerra Republicana qualsevol dia tornarà a tenir visions lluminoses (com la de presentar Asha Miró de regidora per Barcelona, qui ho recorda?), però de moment sembla que han encès una bombeta de baix consum. El PSC no sap què vol ser quan sigui un partit (i no una sucursal) i Iniciativa simplement no ha trobat el seu públic (suposant que el seu públic existeixi, cosa dubtosa a hores d’ara).
Mentre tant, el personal comença a dir cada cop amb més fermesa: Madrid ens roba, Catalunya també! (el personal sap fer sumes i restes!). Difícilment sortirà ningú a defensar el concert econòmic si al davant de la manifestació s’hi posa gent tipus Roca Junyent, secretari d’una empresa tan detestada com Abertis. En aquest moment la política necessita un psiquiatre.
De debò, moltes gràcies per aquest comentari.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/18/catalunya/1334761001_519166.html
Davant el perill de desaparició de l’ètica a Secundària i contra la marginació de la filosofia al batxillerat, el 14 d’abril concentració i cercavila de protesta a Barcelona. Comença a les 11 del matí a l’Ateneu Barcelonès i durarà fins quarts de dues (davant la catedral). Us hi esperem.
L’admirat John Stuart Mill al primer paràgraf del cap. III de Sobre la llibertat va dir que una cosa era escriure a la premsa que ‘els comerciants de blat fan morir de fam els pobres’ i una altra excitar en una assemblea un munt de persones furioses contra els comerciants de blat - i que això havia de ser ‘justament castigat’.
I continuava: Siguin del tipus que siguin, els actes que de manera injustificada perjudiquen altres persones poden ser, i en la majoria dels casos han de ser, controlats per sentiments actius de desaprovació i per la interferència activa de la humanitat si és necessari.
No tot s’hi val. Va essent hora d’aplicar amb claredat aquest principi no només als qui desencaden la violència als carrers amparant-se en una manifestació (siguin antisistemes o provocadors a sou), sinó també a alguns idiotes que corren per fòrums d’internet creient que tenen patent de cors. Precisament perquè les coses estan prou fotudes, evitar fer coses a cap calent ha de ser una obligació de tots a hores d’ara.
El Congrés de Convergència ha acordat iniciar el viatge a Ítaca. Val a dir un viatge que és preferible que duri molts anys. Ítica és una illa grega, ja se sap. Retorna la il·lusió!
Potser és que aquesta tarda estava llegint Slawomir Mrozek (un contista polonès genial!), però se m’ha acudit pensar que si fos director d’un zoològic, Artur Mas retallaria el coll de la jirafa.
Voleu que us expliqui perquè aquest país està paralitzat? Doncs perquè la gent no llegeix i qui no llegeix no pensa. Així de clar. Només un exemple. L’ONU va presentar el darrer dia de gener d’enguany l’informe. Resilient people, resilient planet: a future worth choosing. És la diagnosi més pesimista i més radical que ha fet aquest organisme en anys i constitueix la base dels debats de Rio+20.
Qui se n’ha fet ressò a Catalunya? Ningú, excepte la Fundació Catdem. I després voleu estar en el debat de la modernitat? Vinga, siusplau, poseu-vos al dia!
http://www.un.org/gsp/sites/default/files/attachments/GSPReport_unformatted_30Jan.pdf
“…yo no tengo miedo a opinar, tengo miedo de convertirme en otro imbécil más que por el hecho de ser notorio se cree que al público le interesa su opinión. ¿Por qué un artista o un tipo notorio tiene que andar diagnosticando, tirando la precisa? ¿Acaso uno por tener un cacho de fama sabe más que un albañil, que un colectivero? Por favor, dejémonos de jorobar…”
L’home que mira té una mala relació amb la primavera. Seria llarg explicar per què. Ens tornarem a veure, potser, al setembre.
Powered by WordPress