L’home que mira

Ara que s’acosta l’11 de setembre ve de gust recordar aquella frase de Francesc Pujols que deia: “La Humanitat tendeix a la pau, a la higiene i a la ciència. Si no fos així, pitjor per a ella, perquè mentre hi hagi guerra, brutícia i estultícia no haurà acomplit el seu destí, que és la civilització.” Per les mateixes raons, Catalunya tendeix, cada dia més a la independència. I si no fos així, pitjor per ella. 

Ja posats: dues convocatòries per a un Dia Nacional:

El 10 de setembre a les 11 de la nit, parlament d’Agustí Alcoberro a la plaça Pau Vila davant el Museu d’Història de Catalunya i marxa de torxes pel barri de Ribera fins el Fossar 

L’11 cap al migdia a l’Arc de Triomf de Barcelona signatura de llibres d’un servidor de vostès.  

Fa anys la sociologia era una ciència seriosa, però em temo que des que Bauman va començar a liquidar tot el que es posava a tret, la disciplina està perdent no sé si dir ‘estatus’ però, certament, molta dignitat intel·lectual, a força de simplificacions. Encara entre l’Empordà i Barcelona, l’home que mira no tenia intenció de començar a postejar fins d’aquí a uns dies però (ho sento) em sorprèn i em fot una ràbia de no dir que  l’Institut d’Estudis Catalans, fet carn en forma d’Anuari Sociològic, hagi decidit que ara els catalans estan perplexos i, encara pitjor, que la perplexitat és dolenta. Quins collons, tu!

Senyors, si vostès tenen ni que sigui un batxillerat mal fet, haurien de saber que des de Montaigne i Erasme de Rotterdam a Bertrand Russell, la perplexitat és ni més ni menys que la més alta expressió de la intel·ligència. Fins i tot la definició de ciència més coneguda, pura Escola de Viena, diu el següent: ‘Ciència és la perplexitat organitzada.’

Que els catalans estiguéssim perplexos seria en tot cas, digne d’elogi. Vol dir que som savis. És a dir, gent subtil, capaç d’apreciar els detalls, i la decantació precisa del raonament. Segons com ja m’està bé que arreu del món se sàpiga, que els catalans no tenen res a veure amb gent primària, sinó que es tracta de gent curtida per l’aprenentatge llarg i la lectura lenta dels signes. Però aquestes coses s’haurien d’anunciar dies abans de la concesió del Premi Nobel.

En tot cas per si vostès estan infectats de pessimisme, sàpiguen que segons la tradició filosòfica, la perplexitat és un signe de comprensió profunda de les coses. Tant de bo, doncs, que la perplexitat i el President Montilla ens durin anys. Els catalans, ja ho sabeu, som collunuts.  

La casa es va quedar més silenciosa quan fa un parell o tres de setmanes ens van marxar els fills, el petit per al ritual de l’anglès a Boston i la gran per continuar creixent com a estudiant en un hospital a Beirut. A més va petar la torre de l’ordinador i a Barcelona fa una calor enganxosa, desagradable. L’estiu és un temps complicat, temps d’exageracions. Dimarts surto una estona al programa d’en Bassas, que va tenir la gentilesa (gràcies) de gravar una de les meves classes a l’Escola d’Estiu del Col. de Llicenciats. Com diu aquell: jo no sé si penso, però sé que faig pensar. A això em dedico.

Com cada estiu em tanco al poble i mirarem de passar un mes i mig en calma empordanesa -amb alguna escapada occitana. Tornaré a postejar cap a l’11 de setembre, si aconsegueixo una serenitat que ara no em deixen tenir. M’esperen un munt de feinetes (Descartes, Hobbes, el bicentenari de Darwin) i un munt de llibres. I un munt de classes per per preparar. I sopars a la fresca amb uns pocs amics. I una ampolla de pastís. Podria ser pitjor. A reveure! 

No veig gaire la tele -i quasi mai en espanyol- però segueixo amb interès tot el tema de Desprogramar Tele 5 perquè inclou alguns dels tòpics sociològics blocaires més significatius. D’una banda Tele 5 ha decidit apuntar-se a una cosa tan absolutament totalitària com el ‘Manifiesto por la lengua común’ (sense adonar-se que l’única llengua comuna al món és l’anglès -aquests pagerols castellans deliren quan es pensen que la seva és una llengua comuna!). De l’altra, com és lògic i normal, la gent decent s’ha sentit insultada i ha tirat en doina. És a dir, s’han posat a boicotejar tot el que fa ferum de Tele 5 i es posa a tret, que és un costum que darrerament prolifera força (des que ens en van ensenyar el PP i la COPE, per ser exactes)

Però com que a hores d’ara ningú seriós no llegeix un paio tan ilegible com el darrer Vargas Llosa (és que es boicoteja sol, vivint de glòries passades), doncs aquí s’està armant un embolic de cal ample. Ja no tan sols ens proposen fer caure l’audiència de Tele 5, sinó que ara segons sembla han de rossegar merda tots els seus anunciants. Que, per cert, alguna gent els tenen ben comptats.

Llegiexos coses per Internet com ara aquestes:

…   X anima la ciutadania a boicotejar aquelles empreses que es publiciten a Tele5, per tal que l’emissora acabi quedant-se sense anunciants i noti què passa quan s’enfronta a tot un país sencer. Entre les companyies que s’anuncien a l’emissora i que s’han cridat al boicot hi ha Loreal (cosmètics), Braun (electrodomèstics), L’Homme (perfums), Grupo Dhul (alimentari), Lacoste (vestits), Vodafone (telefonia), Orange (telefonia), Movistar (telefonia), Mafre (assegurances), Garnier (cosmètics), El Corte Inglés, Nivea (cosmètics), DNAge (cosmètics), Pastas Gallo (alimentari), Philadelphia (làctics), Mercedes Benz (automoció), Chevrolet (automoció), Peugeot (automoció), Viajes Iberia, Corporacions Dermostética (salut i estètica), Don Simón (alimentari), La Casera (refrescos), Danone (làctics), Nestlé (alimentari), Koipesol (olis), Pascual (alimentari) o Vivesoy (alimentari).

Caram; posades així les coses haurem d’acabar boicotejant el sistema mètric decimal, gent!. Una vegada més el blocaires sobrestimen la significació i el poder dels blocs com a eina política. Si Internet pogués boicotejar alhora tants productes i tan diversos, ja hauríem fet una versió postmoderna de la  revolució. Aquesta mena de revolta contra el món en realitat és poca cosa més que una confessió d’impotència.

Curiosament a ningú no se li ha acudit boicotejar Pilar Rahola (que ‘actua’ simultàniament a TV3 i a Tele 5 i diu a cada lloc el que li convè per fer amics). Desprogramar Tele 5 o desprogramar els que volen passar per ‘catalans simpàtics’ o per ‘nativos agradecidos’ ? Vet aquí la qüestió. Ep; si la qüestió es vol plantejar en termes reals i no és (com em temo) una descàrrega més d’adrenalina patriòtica. Al cap i a la fi, del ‘Manifiesto por la la lengua común’ se n’haurien d’ocupar bàsicament els humoristes.

El dia que la roja -trist que els rojos ens hem de veure així- va jugar contra Itàlia, tota la família (la dona, els nens i la sogra) vam anar al cine.

El dia que la roja -trist que els rojos ens hem de veure així- va jugar contra Rússia jo estava fent de patró de la Fundació Francesc Pujols a Martorell, preparant la museització de la casa del Mestre Hiparxiòleg, que ben aviat (a l’octubre) tindrà carrer a Barcelona.

El dia que la roja -trist que els rojos ens hem de veure així- jugui amb Alemanya, tota la tribu i un munt de montsianencs estarem a l’Auditori de Barcelona, escoltant la Banda de Música de Godall; és a dir, fent país. El nostre, l’únic que tenim. Un país d’oliveres i secà, però de gent digna.

Si la pàtria es fa a cops de bombo (i per què no?; al cap i a la fi la pàtria es fa cada dia que una persona decideix ser decent), que la meva interpreti triomfal el Paquito xocolatero, que carai!

Si no teniu res més de bó per fer a can Fanga, no us perdeu diumenge a la tarda el festival de Bandes. Pura Terra.

 VII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA CATALANES

Federació Catalana de Societats Musicals

Intèrprets:

BANDA DE MÚSICA DE L’AGRUPACIÓ MUSICAL DE GODALL, 

BANDA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT CULTURAL LIRA ROQUETENSE DE ROQUETES,

BANDA DE MÚSICA UNIÓ MUSICAL DEL BAGES

Fa anys el gran Joan Brossa va profetitzar que Catalunya no seria independent fins que el Barça no estigués a segona divisió. Pels qui creiem que la veritat del món és la poesia, la situació actual de l’equip és, doncs, magnífica. Però amb una mica de sort, l’any vinent la millorarem. Tant de bo el futbol (la pitjor arma de distracció massiva que ens ha caigut a sobre), s’ofegui en la seva pròpia merda i aquest país pugui arribar a la vida adulta.
 

Envíovos este correo pra informarvos de que xa podedes escoitar o BARCELONA ATLÀNTICA na rede, no blog do programa http://bcnatlantica.blogspot.com. Alí están disponíbeis os programas de Abril (exceptuando o do día 8 de Abril) e pódense escoitar íntegros. 
Recordade, o BARCELONA ATLÀNTICA emítese de 20 a 21 horas tódolos MARTES. E pódese escoitar por internet na web de Ràdio Trinitat Vella, http://www.rtv-fm.com.