L’home que mira

Octubre 17, 2009

Josep-Maria Esquirol i Gregorio Luri a l’Ateneu Barcelonès

Guardado en: Uncategorized, Filosofia — ralco @ 10:05 am

El respirar dels dies de Josep-Maria Esquirol (Barcelona: Paidos, 2009) és un dels llibres de filosofia més fascinants que s’han publicat darrerament. Parla sobre el temps -incloent-hi reflexions molt significatives sobre el temps ‘que ho cura tot’, el temps que ‘es perd’ i el temps de la mort. I només per indagar sobre el temps, que és un dels grans temes de la metafísica, el llibre ja seria important. Però, a més, ho fa des de la consciència plana que amb la modernitat la serenor del temps s’han tornat impossible i que, per tant, la fatiga de l’existir en el temps, s’ha convertit en un tema crucial.

Per als grecs era el període racional que el moviment ha de menester’ i o ‘el nombre del moviment’ segons Aristòtil. En la modernitat, en canvi, s’ha instaurat una mena de tirania del present, que potser (i sobretot) és dolenta perquè un present massa ple d’objectes i d’objectius, ens torna sords al ritme de les coses.

De tot això que no és poc en parlarem dilluns, en una conversa entre Josep-Maria Esquirol i Gregorio Luri, a l’Ateneu Barcelonès (C/Canuda, nº6, a les 19:30, entrada gratuïta).

Avortament ‘in res’, avortament ‘in modo’

Guardado en: Uncategorized, Política, Filosofia — ralco @ 9:42 am

Els vells escolàstics medievals distingien entre les coses ‘en elles mateixes’ (in res) i les coses segons la manera de fer-les (in modo). Com que fa  més de trenta anys que la filosofia escolàstica no surt a l’examen de Selectivitat, la gent aquestes coses no les sap -i és una llàstima perquè s’estaviarien problemes.

Amb el tema de l’avortament passa exactament això: que pot ser un dret -i a mi em sembla que ho és; però la manera de fer les coses el pot convertir en una salvatjada. De la mateixa manera protestar contra l’avortament és un dret, però fer-ho al carrer i al costat de personatges de segons quina mena, fa com fàstig. 

Una altra qüestió, bàsica en filosofia política, és si són els parlaments els qui han de prendre les decisions sobre temes de consciència (matrimoni homosexual, avortament, etc). La tradició política republicana, la de debò, no la que s’inventen el camarada Putxi i quatre indocumentats, és perfectament clara i diu el mateix  de fa segles: els governs han de legislar sobre coses públiques, però en l’àmbit de les coses privades el que s’ha de fer és un referèndum, perquè política i societat no pertanyen al mateix àmbit i perquè la política no pot ocupar tot l’espai social. Creure que ser gai o avortar té a veure amb ser de dretes o d’esquerres és no entendre res o no conéixer ni gais ni avortistes. Comprenc la por de tots dos bàndols a perdre un referèndum, però aquests temes no depenen de majories polítiques sinó de majories socials.

Això deixant a banda que permetre avortar a una noia de setze anys sense permís patern i, en canvi, prohibir-li comprar tabac per protegir la seva salut és senzillament absurd. In res però també in modo.

 

 

Octubre 15, 2009

Un llibre de Margarita Rivière i la religió ‘aei’

Guardado en: Filosofia, Educació, Llibres — ralco @ 3:55 pm

Acaba de sortir un llibre molt recomanable de Margarita Rivière: La fama, iconos de la religión mediática (Ed. Crítica) que planteja en el tema dels ‘nous sants’ de la religió global, els famosos (esportistes, músics, alguns polítics) lloats als altars mediàtics, amb dret a reverència. Val la pena llegir-lo, perquè enceta el debat sobre la manera postmoderna de considerar el sagrat.

Fa alguns anys, en paral•lel al Fòrum de les Cultures, es va presentar també una exposició al Museu Marés, comissariada per Francesc Vicens, sobre el tema del culte a les relíquies, que ja planteja aquest tema: la tesi era també la de constatar els canvis en la funció del Sagrat, mostrant que avui les relíquies autènticament valuoses no serien de Santa Tereseta del Nen Jesús, sinó de Marilyn Monroe que, per cert, té una catalana, Maite Mínguez, entre les més devotes col•leccionistes. Me la imagino al segle setze recollint trossos de la veracreu i em lliga tot.

En aquest món nostre que ha perdut l’anclatge en la tradició (per molt que ho lamentin Alasdair MacIntyre i Jordi Pujol) la santificació ja no és pel que era. No s’assoleix per portar una vida pietosa, ni tan sols està vinculada al treball (tesi aquesta, la del beruf, la de la santificació pel treball que de Luter a Escriva de Balaguer, encara vam conèixer de joves els qui ratllem la coinquantena). Avui el sagrat és la moda, la música, etc. I no entrarem a parlar de les formes de la comunió… perquè abans els tontets de cada poble combregaven amb rodes de molí -i això era francament molt més sofisticat que ‘combregar’ amb pastilles als waters d’una discoteca.

Que està apareixent un nou tipus de ‘sagrat’ amb la moda, amb la santificació en vida i també un nou tipus d’infern mediàtic, és obvi de fa temps. Però la religió no existeix sense ritual (poques coses més ritualitzades que un passi de models), i el ritual demana noviciats i seminaris que formin les noves generacions. A Itàlia parlen de l’escola aei (anglès, empresa, internet), com un nou motlle cultural. L’escola progre, que havia d’ajudar els infants a ser crítics (quina paraula tan gastada!), està formant en realitat creients en la religió de la moda, en l’esperança de l’efímer. Punt sinistre.

 

El llibre de la Rivière, de debò, hauria d’obrir un debat.

Octubre 9, 2009

L’arbre de les cireres d’arboç

Guardado en: Política, Filosofia — ralco @ 3:32 pm

Cas Millet, cas Laporta, cas Gurtel, demagògia bananera al Reagrupament i prepotència del camarada Putxi. Tot plegat fa venir arcades. Així que, per comptes d’indignar-nos, més val rememorar una història certa com la vida. S’explica que van preguntar a un dels diversos impresentables que han presidit aquell país petit i dissortat que es diu Nicaragua -i que molts, per record i homenatge al gran home que fou José María Valverde, portem al cor:

.- Presidente, ¿qué es para usted la moral?

I l’home va contestar tot seriosament:

.- La moral es el árbol que da moras.

En això estem a Catalunya també. ¿Fins aquí hem arribat?

 

 

Octubre 1, 2009

Liberalisme

Guardado en: Uncategorized, Filosofia — ralco @ 5:58 pm

Un dels problemes més greus del liberalisme és que els liberals no se l’apliquen ells mateixos. Ho va dir Marx, segurament, però no deixa de ser cert.   

Els morts

Guardado en: Uncategorized, Filosofia — ralco @ 5:43 pm

Als divuit anys vaig llegir una frase del Catecisme positivista de Comte que em va impactar prou per haver-la recordat tota la vida: els vius sempre són governats pels morts. Aleshores manava Franco (obvi exemple de la veritat profunda de l’aforisme comtià) i ingènuament em vaig proposar fer el possible per demostrar que les coses no tenien per què ser així necessàriament. Però lamentablement el món va com va: no tan sols (ens) governen els morts sinó que les millors famílies els conserven a l’armari i els treuen a passejar d’en tant en tant.  

Septiembre 25, 2009

Novetats al web de l’Alcoberro

Guardado en: Filosofia — ralco @ 8:38 am

Benvolguts amics, coneguts i saludats del web http://www.alcoberro.info

Només uns mots per comunicar-vos que acabem d’obrir (de moment amb dos articles) un nou Dossier Socialdemocràcia:

-  Els tres grans debats que definiren el socialisme
http://www.alcoberro.info/planes/socialdemo1.html


-  La tercera via i el declivi de la socialdemocràcia
 http://www.alcoberro.info/planes/socialdemo2.html


Els trobareu a l’adreça:

http://www.alcoberro.info/planes/socialdemo0.html


També hem ampliat el Dossier John Rawls amb tres nous textos:

-  Objeciones a la teoría de la Justícia.

http://www.alcoberro.info/planes/rawls4.html

-  Rawls y el surfista, un debate:

http://www.alcoberro.info/planes/rawls5.html


I el text de John Gray: ‘Justicia y moda’:

http://www.alcoberro.info/planes/rawls6.html


Finalment també fem créixer el Dossier Guerra Justa amb uns altres tres textos:
- Condiciones de una guerra justa

http://www.alcoberro.info/planes/guerrajusta5.html


-  Teoría clásica y teoría moderna sobre la guerra justa

http://www.alcoberro.info/planes/guerrajusta6.html


-   ¿Fue la 2ª Guerra mundial una Guerra Justa?

http://www.alcoberro.info/planes/guerrajusta7.html


Us recordem que aquest estiu hem obert també un Dossier Pogge i un Dossier Janusz Korczak i que el Dossier Història de la psicologia ha arribat ja als 60 arxius.

Ho trobareu a:


http://www.alcoberro.info/planes/pogge0.html
http://www.alcoberro.info/planes/korczak0.html
http://www.alcoberro.info/planes/psico0.htm


Totes les novetats a: 

http://www.alcoberro.info/planes/novetat.htm


Sense ni  un euro de subvencions, però amb la complicitat d’un munt de lectors i amics. Gràcies a tothom per llegir i recomanar el web.

Septiembre 18, 2009

Heròdot a l’Ateneu

Guardado en: Filosofia, Llibres — ralco @ 10:17 am

La Història d’Heròdot és un llibre inevitable per als filòsofs perquè és allí on per primer cop apareix el verb filosofar, a propòsit de la visita que Solò fa a a Cresos (I,30); però a més  implica la primera gran reflexió sobre la hubris (desmesura) en les coses humanes. Tot allò excessiu, ens explica Heròdot, està destinat a caure i aquesta és una reflexió, inscrita des de l’origen de la cultura a Occident i l’inici d’una de les reflexions sobre la passió política més profundes que mai s’han fet.

En la vida humana tot és estantís i per això mateix cal posar per escrit la història de manera que els fets no s’esvaneixin amb el temps, en una confessió de la fragilitat de les coses humanes.

A més, Heròdot per primera vegada planteja un tema que dóna molt joc en l’humanisme clàssic: els déus senten enveja dels humans. Explicar aquesta idea donaria per a un llibre, però qui ressegeix les pàgines de la Història té molt clar que les divinitats no són ni bones ni salvífiques, sinó brutals i encegadores. Cosa que, tot cal dir-ho, també ajuda a despertar el sentiment de prudència i la compassió entre els humans. 

Confesso, però, una predilecció especial per aquell moment en què Heròdot escriu que els perses només ensenyaven tres coses als seus fills: muntar  a cavall, disparar amb fletxes i dir la veritat. És l’ideal de l’aristocràcia antiga i, amb la seva ingenuïtat, la frase revela moltes coses. Especialment sobre la veritat -que es posa a nivell de les fltexes.

Per tot això està bé que dilluns vinent, dia 21 de setembre poguéssim presentar a l’Ateneu la nova traducció d’Heròdot per a la Col. Bernat Metge. Us hi esperem.  

 

 

 

Septiembre 3, 2009

EDWARD ‘Teddy’ GOLDSMITH (1928-2009), in memoriam

Guardado en: Política, Filosofia, Educació, Societat — ralco @ 8:12 am

Aquest bloc allarga les vacances fins després de l’11 (total en aquest país no passa res que no hagi passat ja quaranta cops!), però no podem deixar passar per alt la trista circumstància de la mort del fundadador del Partit Ecologista anglès Edward ‘Teddy’ GOLDSMITH (1928-2009), després de tota una vida dedicada a la protecció ambiental i a les cultures amenaçades del món. Sit terra levis i tant de bo que algun dia a Catalunya tinguem burgesos bohemis com ell disposats a patrocinar alguna cosa que no sigui la miserable tarregada.

Vegeu la notícia a Ecodiari, un web que convé visitar sovint i el comunicat d’Alternativa Verda (el partit homòleg aquí):

http://www.ecodiari.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=3363 

http://www.verds-alternativaverda.org/sec.asp?id_link=191&id_up=151

Agosto 13, 2009

O vacances…

Guardado en: Filosofia — ralco @ 10:26 pm

Francesc Gomà i Musté, nebot del cardenal del mateix cognom, doctor en filosofia, catedràtic de la Universitat de Bacelona i secretari quasi perpetu de la junta de l’Ateneu Barcelonès, era un savi. Potser per això va escriure tan poc. Avui he recordat un dels consells que em va donar un dia a Begur:

Miri, Alcoberro; a l’estiu, o vacances o descans.

Tenia tota la raó del món.

 

Junio 19, 2009

Selectivitat de filosofia (a França, òbviament!)

Guardado en: Filosofia, Educació — ralco @ 10:01 am

Ahir (dijous, 18 de juny) es van fer a França les proves de ’Sele’ de Filosofia . Copio del Le Monde d’avui (p. 13) els continguts de les proves:

“ Els candidats dels batxillerats generals (L, ES i S) han tingut quatre hores per tal de respondre un dels tres temes que els havien estat proposats; un comentari de text i dues dissertacions, els títols de les quals eren els següents:

A la sèrie literària (L): L’objectivitat de la història suposa  la imparcialitat de l’historiador? , i El llenguatge traeix el pensament?

A la sèrie econòmica i social (ES): Què es guanya en l’intercanvi? i Els desenvolupament tecnològic transforma els homes?

A la sèrie científica (S): És absurd desitjar l’impossible? i Hi ha preguntes que la ciència no respon?

Els comentaris de text han estat sobre textos de Schopenhauer (‘El món com a voluntat i representació’) en la sèrie L; Locke (‘Assaig sobre l’enteniment humà’)  en la sèrie ES i Tocqueville (‘De la democràcia a Amèrica’) en la sèrie S. “

Aquest és el pa que es dóna per França (on només hi ha un curs de filosofia al batxillerat!). I mentre tant en una llista de debat de professors de filosofia  (catalana i internàutica) encara hi ha algun progre disposat a defensar seriosament que els alumnes poden facin faltes d’ortografia…  No ens falta feina ni poca als partidaris de les Llums.

Postdata: trobareu els exàmens resolts al web de la revista http://www.philomag.com Això si: aquesta revista està en francès.

Junio 3, 2009

‘Preveure’ la crisi ?

Guardado en: Uncategorized, Filosofia — ralco @ 8:40 am

Una de les bromes de més mal gust que repeteixen els opinadors professionals del país (sociates o neocons, tant li fa), és dir que la crisi no la podia preveure ningú. Cal una molta barra o una ignorància enciclopèdica per dir una bestiesa com aquesta, perquè les obres de Hans Jonas, Jacques Ellul, Ivan Illich, Marshall Sahlins Paul Virilio, Jean-Paul Michea o André Gorz porten anys a les llibreries. Una altra cosa és si les han llegit o no.

« Entradas anterioresEntradas siguientes »

Gestionado con WordPress